dissabte, 25 de gener del 2014

Reflexió final!

Quan vaig decidir ser mestra als sis anyets, em pensava que la carrera de magisteri es limitava a aprendre tot el coneixement del món per després explicar-lo a classe. En canvi, fa tot just quatre mesos, quan encara no havia començat la carrera, ja tenia una idea general de les assignatures i temàtiques que s'hi tractaven. El que no sabia era la presència d’una nova educació, o de la possibilitat d’aquesta, i em van caldre no més d'un parell de raons constructivistes per a veure que allò havia de ser el futur.

Autoria: Malcolm Browne

Què ha canviat, doncs, en la meva visió de l’educació?

La resposta a aquesta pregunta queda molt reflectida al llarg de tot l’eportafoli que he fet:
  •  A les dues primeres entrades (aquesta i aquesta) no reflectia ben bé el meu punt de vista, no feia una bona reflexió sobre el meu propi aprenentatge. Això es devia al meu poc coneixement sobre l’educació constructivista, car només duia dues escasses setmanes d’universitat.
  • Quan em varen anar ensenyant els pilars de la nova educació, les seves bases,  les seves raons, etc. vaig anar convencent-me extremadament ràpid de que l’aplicació d’una educació lògica i acord amb la societat seria el meu objectiu primordial a la vida laboral.

A poc a poc, vaig anar veien la llum gràcies a totes les lectures que hem fet i a totes les classes que he pogut gaudir.

Avançant a través de diversos autors, teories dels quals vaig anar reflectint en les diverses entrades del meu bloc, he anat completant amb un bon coneixement significatiu aquelles idees tan romàntiques i inexpertes que vaig exposar a la presentació de l’eportafoli o al treball de Va de mestres: carta als mestres que comencen.

Pens que l’evolució que he experimentat està plenament reflectida a les entrades que he fet al llarg de tot el curs, sobre tot en les reflexions sobre el meu propi aprenentatge, ítem constructivista primordial. Per senyalar molt més aquesta evolució, he el·laborat un PLE amb les eines que empro en el meu camí cap al futur:




Autoria pròpia
Fes click a la imatge per augmentar-la

He volgut representar tot allò que empro en un arbre que ho relaciona tot i que creix dia a dia. Amb les branques fosques, trobem res relacions directes amb mi i, amb les clares, les relacions entre les eines. Tot està relacionat entre si, d’alguna manera he volgut plasmar la diversitat que empro en el meu dia a dia i que tot es complementa.

Realment, no em queda res més per dir a part d’un “gràcies” a tots aquells que m’han obert les portes de la bona educació. Em seguiré esforçant moltíssim per formar-me i, així, donar la millor educació que puga als meus futurs alumnes. Aquest camí continua…

dijous, 23 de gener del 2014

Debat via Twitter

Després de gairebé dos mesos sense nova activitat d’eportafoli, a classe de Bases Didàctiques i Disseny Curricular hem fet una activitat que es mereix un lloquet al meu bloc: un debat via Twitter.

Anteriorment, al bloc ja havíem parlat de la polèmica entre tradicionalisme i constructivisme en l’àmbit educatiu. Així, com que serà un tema amb el que ens toparem durant tota la nostra carrera laboral, a classe hem preparat un debat amb aquesta temàtica durant una setmana. D’aquesta manera, estarem sempre llestos per a rebatre arguments contraris a les nostres ideologies constructivistes.



En primer lloc, vàrem emprar el Twitter per anar creant i fonamentat arguments de cara al debat. Aquests han set els meus twits segons els rols que he dut a terme:

-         Els tres primers dies a mi em va tocar estar a favor del tradicionalisme:











La meva experiència en el rol tradicionalista no ha set mica agradable:
o   Deia coses que no pensava de veritat i que, fins i tot, em feia mal dir.
o   Vaig sentir que em vaig trair a mi mateixa, tot i que només fos una activitat de classe.
He de destacar que em va servir per saber i conèixer molts d’arguments tradicionalistes, però no per entendre’ls.  

-          Els tres darrers dies em va tocar en contra del tradicionalisme:













Aquesta experiència sí que va ser gratificant, em vaig sentir molt bé, trobant contrarguments lògics i que no permetien possible discussió.

Alguns twits interessants dels meus companys:




Si miro en darrera en el nostre camí cap al futur, veig una Marina que realment pensava que l’educació era com era i punt, sense discussió ni modificació. Creia en un món on tot sempre era igual, no la història i les ciències eren sempre igual i on la carrera de magisteri era aprendre els llibres al peu de la lletra per després dir-ho a classe sense vacil·lar.

Ara, en canvi, tenc una altra visió. Veig un món que canvia dia a dia, una escola que s’hi ha d’adaptar, una educació molt més oberta. Veig, doncs, que les coses no són com jo creia, són millors.

Si dirigeixo la vista en davant, cap el futur, veig noves portes que s’estan obrint ara, en el present. Portes que ens dirigeixen cap a una educació constructiva i apta per la societat del moment i que, esper, ens permetran atracar d’una vegada per totes l’escola a la societat.





Aquesta experiència ha reconfirmat la nostra creença en l’educació constructiva, atès que, tant a Twitter com a classe, els defensors del tradicionalisme es quedaven sense arguments lògics i amb una base teòrica correcta. D’altra banda, als constructivistes mai els hi ha faltat arguments per defensar la millor educació que poden rebre els nens.