Reflexió final!

Quan vaig decidir ser mestra als sis anyets, em pensava que la carrera de magisteri es limitava a aprendre tot el coneixement del món per després explicar-lo a classe. En canvi, fa tot just quatre mesos, quan encara no havia començat la carrera, ja tenia una idea general de les assignatures i temàtiques que s'hi tractaven. El que no sabia era la presència d’una nova educació, o de la possibilitat d’aquesta, i em van caldre no més d'un parell de raons constructivistes per a veure que allò havia de ser el futur.

Autoria: Malcolm Browne

Què ha canviat, doncs, en la meva visió de l’educació?

La resposta a aquesta pregunta queda molt reflectida al llarg de tot l’eportafoli que he fet:

•  A les dues primeres entrades (aquesta i aquesta) no reflectia ben bé el meu punt de vista, no feia una bona reflexió sobre el meu propi aprenentatge. Això es devia al meu poc coneixement sobre l’educació constructivista, car només duia dues escasses setmanes d’universitat.
• Quan em varen anar ensenyant els pilars de la nova educació, les seves bases,  les seves raons, etc. vaig anar convencent-me extremadament ràpid de que l’aplicació d’una educació lògica i acord amb la societat seria el meu objectiu primordial a la vida laboral.

A poc a poc, vaig anar veien la llum gràcies a totes les lectures que hem fet i a totes les classes que he pogut gaudir.

Avançant a través de diversos autors, teories dels quals vaig anar reflectint en les diverses entrades del meu bloc, he anat completant amb un bon coneixement significatiu aquelles idees tan romàntiques i inexpertes que vaig exposar a la presentació de l’eportafoli o al treball de Va de mestres: carta als mestres que comencen.

Pens que l’evolució que he experimentat està plenament reflectida a les entrades que he fet al llarg de tot el curs, sobre tot en les reflexions sobre el meu propi aprenentatge, ítem constructivista primordial. Per senyalar molt més aquesta evolució, he el·laborat un PLE amb les eines que empro en el meu camí cap al futur:

Autoria pròpia
Fes click a la imatge per augmentar-la

He volgut representar tot allò que empro en un arbre que ho relaciona tot i que creix dia a dia. Amb les branques fosques, trobem res relacions directes amb mi i, amb les clares, les relacions entre les eines. Tot està relacionat entre si, d’alguna manera he volgut plasmar la diversitat que empro en el meu dia a dia i que tot es complementa.

Realment, no em queda res més per dir a part d’un “gràcies” a tots aquells que m’han obert les portes de la bona educació. Em seguiré esforçant moltíssim per formar-me i, així, donar la millor educació que puga als meus futurs alumnes. Aquest camí continua…