dijous, 23 de gener del 2014

Debat via Twitter

Després de gairebé dos mesos sense nova activitat d’eportafoli, a classe de Bases Didàctiques i Disseny Curricular hem fet una activitat que es mereix un lloquet al meu bloc: un debat via Twitter.

Anteriorment, al bloc ja havíem parlat de la polèmica entre tradicionalisme i constructivisme en l’àmbit educatiu. Així, com que serà un tema amb el que ens toparem durant tota la nostra carrera laboral, a classe hem preparat un debat amb aquesta temàtica durant una setmana. D’aquesta manera, estarem sempre llestos per a rebatre arguments contraris a les nostres ideologies constructivistes.



En primer lloc, vàrem emprar el Twitter per anar creant i fonamentat arguments de cara al debat. Aquests han set els meus twits segons els rols que he dut a terme:

-         Els tres primers dies a mi em va tocar estar a favor del tradicionalisme:











La meva experiència en el rol tradicionalista no ha set mica agradable:
o   Deia coses que no pensava de veritat i que, fins i tot, em feia mal dir.
o   Vaig sentir que em vaig trair a mi mateixa, tot i que només fos una activitat de classe.
He de destacar que em va servir per saber i conèixer molts d’arguments tradicionalistes, però no per entendre’ls.  

-          Els tres darrers dies em va tocar en contra del tradicionalisme:













Aquesta experiència sí que va ser gratificant, em vaig sentir molt bé, trobant contrarguments lògics i que no permetien possible discussió.

Alguns twits interessants dels meus companys:




Si miro en darrera en el nostre camí cap al futur, veig una Marina que realment pensava que l’educació era com era i punt, sense discussió ni modificació. Creia en un món on tot sempre era igual, no la història i les ciències eren sempre igual i on la carrera de magisteri era aprendre els llibres al peu de la lletra per després dir-ho a classe sense vacil·lar.

Ara, en canvi, tenc una altra visió. Veig un món que canvia dia a dia, una escola que s’hi ha d’adaptar, una educació molt més oberta. Veig, doncs, que les coses no són com jo creia, són millors.

Si dirigeixo la vista en davant, cap el futur, veig noves portes que s’estan obrint ara, en el present. Portes que ens dirigeixen cap a una educació constructiva i apta per la societat del moment i que, esper, ens permetran atracar d’una vegada per totes l’escola a la societat.





Aquesta experiència ha reconfirmat la nostra creença en l’educació constructiva, atès que, tant a Twitter com a classe, els defensors del tradicionalisme es quedaven sense arguments lògics i amb una base teòrica correcta. D’altra banda, als constructivistes mai els hi ha faltat arguments per defensar la millor educació que poden rebre els nens.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada