L'avaluació

Aquesta setmana, a Bases Didàctiques i Disseny Curricular, hem tractat un dels temes més importants del temari: l’avaluació. Aquest ítem, en un primer moment, sembla senzill i obvi  però, a continuació, veurem que és molt més complex i difícil (si treballem en una educació constructivista, és clar).

En temps passats i, al meu pesar, presents, l’avaluació escolar sempre ha consistit en una nota que dictamina la teva aptitud en una determinada assignatura. Una numeració extreta d’una prova, o una sèrie de proves, que el professor facilitava i corregia. A partir d’ara, però, hem de mirar cap al futur: el món canvia dia a dia i, per tant, l’educació s’hi ha d’adaptar. Hem d’avançar.

El Govern, però, sembla que no opina igual, atesa l’aprovació de la nova llei d’educació LOMCE (2013). Només faré una breu instància atenent-me a que si la societat necessita una actualització educativa encaminada, com hem dit, cap al futur, per què s’ha aprovat una llei que ens fa retrocedir 70 anys enrere en molts dels aspectes?

AUTORIA: Marina Bennasar Torres.

Bé, política a part, penso que nosaltres, com a mestres, hem d’aconseguir fer front a totes les adversitats pel bé dels nostres alumnes, nens que en un futur formaran part de la societat adulta i que tenen a les seves mans el futur de tots.

Fins aquest moment, hem parlat de que hem de canviar per arribar a una educació constructivista i heterogènia. Com podem, doncs, canviar l’avaluació per a que encaixi dins aquesta nova concepció de l’educació?

En primer lloc, cal que ens preguntem què és l’avaluació. Bé, doncs, segons el DIEC: “Determinar, especialment d’una manera aproximada, la vàlua o valor (d’alguna cosa)”. Aplicant la definició a l’educació primària, podem dir que fins ara ha estat valorar si un alumne és apte o no per a seguir endavant en el procés educatiu (per mitjà de diverses proves).

El més important de tot és que hem de passar d’avaluar conceptes a avaluar COMPETÈNCIES. A més a més, com a bons mestres constructivistes que hem de ser, no ens podem basar en una avaluació, per això hem de fer al·lusió als diversos tipus que en trobem:

AUTORIA: Marina Bennasar Torres. EINA: Popplet

Quin és, però, l’objectiu principal de l’avaluació? Per respondre aquesta pregunta, ens servirem del llibre 11 ideas clave: cómo aprender y ensenyar las competéncias, de Zabala. Segons l’autor, avaluem per ajudar a l’alumne a millorar el domini d’una competència. Així, és necessari conèixer les seves dificultats que té i reconduir-lo per un altre camí cap a l’objectiu que hom vulgui aconseguir.

Sorgeix el problema de com hem d’esbrinar el grau de coneixement assolit per cada alumne. Així doncs, Zabala, juntament amb NeusSanmartí (una altra autora que hem llegit per a la realització de l’entrada), coincideixen en l'ús d'Indicadors d’Avaluació (accions concretes que s’observen en la realització d’una tasca, una expressió, una frase que diu alguna idea específica o una acció que es du a terme. Pot ser diferent segons el nivell educatiu).

Zabala exposa que amb una pregunta simple, oral o escrita, podem donar sortida a aquest problema. De la mateixa manera, Sanmartí, proposa una sèrie d’opcions d’avaluació processiva, com els diaris de classe “instrument que promou que l’alumnar expliciti les seves idees sobre: què ha après, com ho ha après, quines dificultats hi ha trobat, els seus sentiments en relació amb el treball proposat o els aprenentatges realitats, etc. Serveix per poder identificar quines són les percepcions de l’alumnat sobre les activitats que es realitzen i sobre els seus aprenentatges” (segons Neus Sanmartí).

Autoria conjunta de classe. EINA: voicethread

Si ara em poso a pensar en com ho faré a l’hora de la veritat, em sorgeix el següent dubte: Com podré esbrinar l’eficàcia amb la qual les competències són aplicades en situacions reals pels meus alumnes? Bé doncs, aquesta resposta es va fent més evident a mesura que avancem tant en la nostra educació com en la lectura de Zabala i Sanmartí. Es tracta, així, d’aplicar totes les metodologies que coneguem o creem per tal d’avaluar correctament el treball dels nostres alumnes.

Mai recurriré a proves escrites com a única avaluació del que s’ha après, atesa la seva poca eficàcia quant a la informació que faciliten. A més a més, aplicar només aquestes proves és fer un ús totalment tradicionalista i antiquat d’un recurs que tenim.

Ara, me’n adono de com d’endarrerits anem els espanyols quant a la metodologia d’avaluació. Prova d’això és la selectivitat, prova que selecciona (origen del seu nom) a l’alumnat apte per a accedir a la universitat. Es intolerable que avui dia, el nostre sistema educatiu estigui a mercè d’unes proves que es fan a final del batxillerat. Si això sona antic i amb necessitat de cavi, no millorem.

El ministre d’educació Jose Ignacio Wert, va donar per aprovada la passada setmana la LOGSE. Aquesta és una llei d’educació que estableix les revàlides, posades en època de la dictadura de Primo de Rivera. En aquest moment, és quan ens adonem com juguen amb les nostres ments, com ens manipulen fent-nos creure que si en el passat funcionava, ara també. FALS.

AUTORIA: Marina Bennasar Torres. MODEL: Carla Torres

A l’entrada anterior, ja vàrem fer una autoavaluació amb la qual, conjuntament amb la professora, vàrem extreure el valor del nostre aprenentatge sobre les competències. Per a fer-ho, la mestra va compartir amb nosaltres els seus criteris d’avaluació, en aquest cas una rúbrica, que vàrem emprar per com a guia. D’aquesta manera ens vàrem adonar des errors que fèiem i els requisits que a vegades obviàvem. Tot per millorar el nostre aprenentatge.

En aquesta, realitzarem una coavaluació, és a dir, una avaluació entre alumnes. D’aquesta manera podem veure errors en els altres i ajudar-los a millorar, car el mestre no és l’única font de saber i coneixement en una educació constructivista.

Com a futura mestra, hauré de facilitar l’aprenentatge de les competències al màxim, per a que a l’hora d’avaluar l’aprenentatge els nens entenguin els meus criteris i pugui, així, establir una relació entre aquests i els objectius de l’aprenentatge. De la mateixa manera, intentaré contar amb l’ajuda i la implicació de les famílies per a que els nens no tinguin missatges de l’avaluació contradictoris (entre la meva ensenyança constructiva i l’educació tradicional que degueren rebre els pares).

Una qüestió que em sembla important puntualitzar és l’atenció a la diversitat de l’àmbit, ja no tan sols de currículum, sinó d’avaluació. Si fem una adaptació curricular, aquesta ha d’implicar un canvi en l’avaluació, una adaptació. Aquest canvi s’evidenciarà encara més amb un alumne amb necessitats educatives especials, com el TDAH; necessitat, que suplirem amb la PT per tal de fer factible i productiu l’aprenentatge.

Recordo que quan era petita i, inclòs, al institut, a final de trimestre els mestres es miraven les notes dels teus exàmens i et deien: has progressat (si vares començar amb un examen de sis i vares acabar amb un vuit) o t’has relaxat, si passava al contrari. Ara me n’adono que simplement valoraven la capacitat que vares tenir un dia d’amollar a un examen tots els conceptes que havies estudiat del llibre de text, i tots els altres dies? No tenien valor? Doncs no, això és el que hem de canviar, el que he d’ajudar a canviar.