Ens trobem una setmana més davant una nova entrada, però no davant una
temàtica nova. Al llarg de tot el curs hem tractat per damunt les competències, ja sigui com a component
primordial del currículum o com a diferència entre escola tradicionali constructivista. Ara, però, vista la seva importància i determinació en
el món de l’educació, els hi dedicarem una entrada sencera.
En primer lloc, hem de destacar que al llarg de la història diversos
organismes de tot el món han intentat definir el terme “competència”. Totes
elles han aportat diversos criteris rellevants que Zabala ha emprat per a fer
la seva pròpia definició de competència: “Es
la capacidad o habilidad de efectuar tareas frente a situaciones diversas de
forma eficaz en un contexto determinado. Y para ello es necesario movilizar
actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma
interrelacionada” (def. Extreta del llibre 11 ideas clave. Cómo aprender y ensenyar las competencias; de
ZABALA, Antoni). Per a que quedi més clar, i proporcionar contingut divers,
tenim la definicó de Perrenound: “La
competència és la capacitat de moilitzar tota mena de coneixement”.
A Espanya, en concret, les competències varen ser introduïdes en el
currículum escolar gràcies a la LOGSE (1990). Val a dir, però que la concepció
en concret de “competència” va sorgir en l’àmbit empresarial, atès que les
empreses es trobaven amb personal que no sabia aplicar la teoria (concepció
tradicionalista).
Les competències tenen molt a veure en la concepció constructivista de
l’educació, car juguen un paper essencial en un currículum com el descrit
en l’entrada anterior. Així, varen esser introduïdes en l’àmbit educatiu
amb la finalitat d’educar
significativament per a la vida. D’aquesta manera, es basaren en els quatre sabers
de Delors, exposats en la primera entrada, com a tipus de competències
bàsiques primordials. Val a dir, però, que actualment hi ha molts tipus de
competències, des de la comunicació lingüística fins a la matemàtica i passant
per l’autonomia.
D’altra banda, Zabala agrupa totes les competències que l’ésser humà ha
d’adquirir al llarg de la vida estudiantil de la següent manera:
AUTORIA: Marina Bennasar Torres. EINA: Popplet
El mateix autor, exposa que les competències conformen una taula de quatre
potes, és a dir, que l’una no pot existir sense les altres tres. Nosaltres, per
facilitar la comprensió del tema tractat, hem fonamentat les competències en
tres aspectes: teoria, procediments i continguts. Aquests tres conceptes
s’hauran de complementar entre ells en tot moment, i aquesta serà una de les
meves tastes, fer que concordin i cohesionin.
Al llibre podem trobar una sèrie de característiques bàsiques per a la seva
correcta ensenyança. Algunes com “globalitzadora” i “significativa” són les més
importants, també trobem: complexitat de la situació en que s’ensenya, caràcter
procedimental, combinació de components i funcionalitat.
No existeix una metodologia pròpia per a la seva ensenyança, però sí
qüestions a tenir en compte, com els principis psicopedagògics. Així,
Zabala també exposa un sèrie de referències sobre com els nens aprenen els
diferents aspectes de les competències
- FETS: s’aprenen exposant
- CONCEPTES: s’aprenen construint
- ACTITUD: s’aprèn vinculant l’alumne amb la matèria donada
- PROCEDIMENTS: s’aprenen practicant i exercitant a la pràctica
Al llarg de tot el llibre, i en concret a un capítol, l’autor defensa que
la teoria no ha d’anar per separat amb la pràctica, sinó que són dos conceptes
que han d’anar complementats en la mateixa competència. Trobo que aquesta
concepció és molt encerada, atès que sense un fonament teòric no podríem
desenvolupar la pràctica i, alhora, no necessitem teoria que no pugui ser
aplicada a la vida real.
Crec que, com a mestres, hem de tenir en compte les diferents dimensions
que les competències abasten. Entre elles trobem, la social, la interpersonal i
la professional. Aquests, són tots els àmbits en els que un bon coneixement de
les competències pot ajudar-nos a resoldre situacions i problemes reals a la
vida, amb una correcta aplicació de la teoria apresa per via de les diverses
metodologies.
Una cosa que hauré de tenir en compte a l’hora d’ensenyar les competències
és l’atenció a la diversitat dins l’aula. D’això ja en vàrem parlar una mica en
aquesta entrada i ara sabem que una de les coses que s’han de variar en
l’atenció a la diversificació és la metodologia de l’aprenentatge de les
competències. Com a mestra, hauré de mirar molt què és el que li va bé a un
alumne i que no tant, per a canviar el que no funciona tant bé i que el nen
puga desenvolupar les competències al màxim de les seves possibilitats.
He pensat, gràcies a Zabala, que per ensenyar les competències als meus
alumnes faré servir diverses tècniques de treball creatiu, en equip i
col·laboratiu. Sé que a dia d’avui no conec les tècniques professionals
necessàries, coneixement que espero suplir al llarg dels quatre anys de carra,
però tinc moltes ganes de saber i d’aprendre a ensenyar, entre altres, les competències als meus futurs alumnes.
Aquesta entrada, com cada una de les que he fet al meu bloc, augmenta cada
dia la meva seguretat com a bona mestra, potser que en un futur la realitat
sigui una altra i que m’estavelli, però, a dia d’avui no puc deixar de pensar
en com m’agradaria acabar ja la carrera per a poder fer allò que sempre he
desitjat: ser bona mestra. Així, espero que durant el meu futur com a alumna
completi les meves ganes amb un molt bon fonament teòric i pràctic.
Acabant ja l’entrada no puc deixar de pensar en com hem canviat, quan era
petita només anava a classe seia i escoltava – recordo que la mestra sempre em
renyava per xerrar, però jo solia prestava atenció – aquell ritual d’entrar,
seure i callar, em pareixia el més normal del món quan ets un estudiant. Ara,
però, ho veig diferent, aquella normalitat rutinària de les classes ha de
canviar per a que els nens visquin emocions i noves experiències que els facin
els dies divertits i dinàmics, per a que en un futur recordin els que els hi
ensenyi i no puguin evitar un somriure nostàlgic.
AUTORIA: Nacho
Valoro molt, tot el que aprenc dia a dia, tant a la meva vida diària com a
la universitat. Me n’he adonat de que he canviat, he madurat i me n’he adonat
que arribar a ser una bona mestra constructivista és cada vegada una realitat
més desitjada. No veig el moment de posar a la pràctica aquests nous
coneixements, de viure’ls i gaudir-los i, de la mateixa manera, ampliar-los
fins al màxim, si n’hi ha es clar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada