diumenge, 17 de novembre del 2013

Les competències

Ens trobem una setmana més davant una nova entrada, però no davant una temàtica nova. Al llarg de tot el curs hem tractat per damunt les competències, ja sigui com a component primordial del currículum o com a diferència entre escola tradicionali constructivista. Ara, però, vista la seva importància i determinació en el món de l’educació, els hi dedicarem una entrada sencera.

En primer lloc, hem de destacar que al llarg de la història diversos organismes de tot el món han intentat definir el terme “competència”. Totes elles han aportat diversos criteris rellevants que Zabala ha emprat per a fer la seva pròpia definició de competència: “Es la capacidad o habilidad de efectuar tareas frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado. Y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada” (def. Extreta del llibre 11 ideas clave. Cómo aprender y ensenyar las competencias; de ZABALA, Antoni). Per a que quedi més clar, i proporcionar contingut divers, tenim la definicó de Perrenound: “La competència és la capacitat de moilitzar tota mena de coneixement”.

A Espanya, en concret, les competències varen ser introduïdes en el currículum escolar gràcies a la LOGSE (1990). Val a dir, però que la concepció en concret de “competència” va sorgir en l’àmbit empresarial, atès que les empreses es trobaven amb personal que no sabia aplicar la teoria (concepció tradicionalista).

Les competències tenen molt a veure en la concepció constructivista de l’educació, car juguen un paper essencial en un currículum com el descrit en l’entrada anterior. Així, varen esser introduïdes en l’àmbit educatiu amb la finalitat d’educar significativament per a la vida. D’aquesta manera, es basaren en els quatre sabers de Delors, exposats en la primera entrada, com a tipus de competències bàsiques primordials. Val a dir, però, que actualment hi ha molts tipus de competències, des de la comunicació lingüística fins a la matemàtica i passant per l’autonomia.

D’altra banda, Zabala agrupa totes les competències que l’ésser humà ha d’adquirir al llarg de la vida estudiantil de la següent manera:


El mateix autor, exposa que les competències conformen una taula de quatre potes, és a dir, que l’una no pot existir sense les altres tres. Nosaltres, per facilitar la comprensió del tema tractat, hem fonamentat les competències en tres aspectes: teoria, procediments i continguts. Aquests tres conceptes s’hauran de complementar entre ells en tot moment, i aquesta serà una de les meves tastes, fer que concordin i cohesionin.

Al llibre podem trobar una sèrie de característiques bàsiques per a la seva correcta ensenyança. Algunes com “globalitzadora” i “significativa” són les més importants, també trobem: complexitat de la situació en que s’ensenya, caràcter procedimental, combinació de components i funcionalitat.

No existeix una metodologia pròpia per a la seva ensenyança, però sí qüestions a tenir en compte, com els principis psicopedagògics. Així, Zabala també exposa un sèrie de referències sobre com els nens aprenen els diferents aspectes de les competències
  •        FETS: s’aprenen exposant
  •                 CONCEPTES: s’aprenen construint
  •                 ACTITUD: s’aprèn vinculant l’alumne amb la matèria donada
  •                 PROCEDIMENTS: s’aprenen practicant i exercitant a la pràctica

Al llarg de tot el llibre, i en concret a un capítol, l’autor defensa que la teoria no ha d’anar per separat amb la pràctica, sinó que són dos conceptes que han d’anar complementats en la mateixa competència. Trobo que aquesta concepció és molt encerada, atès que sense un fonament teòric no podríem desenvolupar la pràctica i, alhora, no necessitem teoria que no pugui ser aplicada a la vida real.

Crec que, com a mestres, hem de tenir en compte les diferents dimensions que les competències abasten. Entre elles trobem, la social, la interpersonal i la professional. Aquests, són tots els àmbits en els que un bon coneixement de les competències pot ajudar-nos a resoldre situacions i problemes reals a la vida, amb una correcta aplicació de la teoria apresa per via de les diverses metodologies.



Una cosa que hauré de tenir en compte a l’hora d’ensenyar les competències és l’atenció a la diversitat dins l’aula. D’això ja en vàrem parlar una mica en aquesta entrada i ara sabem que una de les coses que s’han de variar en l’atenció a la diversificació és la metodologia de l’aprenentatge de les competències. Com a mestra, hauré de mirar molt què és el que li va bé a un alumne i que no tant, per a canviar el que no funciona tant bé i que el nen puga desenvolupar les competències al màxim de les seves possibilitats.

He pensat, gràcies a Zabala, que per ensenyar les competències als meus alumnes faré servir diverses tècniques de treball creatiu, en equip i col·laboratiu. Sé que a dia d’avui no conec les tècniques professionals necessàries, coneixement que espero suplir al llarg dels quatre anys de carra, però tinc moltes ganes de saber i d’aprendre a ensenyar, entre altres,  les competències als meus futurs alumnes.

Aquesta entrada, com cada una de les que he fet al meu bloc, augmenta cada dia la meva seguretat com a bona mestra, potser que en un futur la realitat sigui una altra i que m’estavelli, però, a dia d’avui no puc deixar de pensar en com m’agradaria acabar ja la carrera per a poder fer allò que sempre he desitjat: ser bona mestra. Així, espero que durant el meu futur com a alumna completi les meves ganes amb un molt bon fonament teòric i pràctic.

Acabant ja l’entrada no puc deixar de pensar en com hem canviat, quan era petita només anava a classe seia i escoltava – recordo que la mestra sempre em renyava per xerrar, però jo solia prestava atenció – aquell ritual d’entrar, seure i callar, em pareixia el més normal del món quan ets un estudiant. Ara, però, ho veig diferent, aquella normalitat rutinària de les classes ha de canviar per a que els nens visquin emocions i noves experiències que els facin els dies divertits i dinàmics, per a que en un futur recordin els que els hi ensenyi i no puguin evitar un somriure nostàlgic.

días de escuela
AUTORIA: Nacho

Valoro molt, tot el que aprenc dia a dia, tant a la meva vida diària com a la universitat. Me n’he adonat de que he canviat, he madurat i me n’he adonat que arribar a ser una bona mestra constructivista és cada vegada una realitat més desitjada. No veig el moment de posar a la pràctica aquests nous coneixements, de viure’ls i gaudir-los i, de la mateixa manera, ampliar-los fins al màxim, si n’hi ha es clar.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada